L’arròs

l'arròs

       No cal dir què és l’arròs, tothom ho sap. Ni fer un concurs d’1, 2, 3, responda otra vez sobre arrossos típics. Segurament el plat repetit i pel qual sonaria la campana seria la paella valenciana. Però, hi ha més món més enllà de la paella, més formes de cuinar-lo i arrossos ben saborosos: secs, melosos i caldosos.

    Hi ha, quasi, tantes varietats d’arròs com formes de cuinar-lo. L’arròs de València, com a denominació d’origen, té les següents: Sénia, Badia, Bomba, J. Sendra, Montsianell, Gleva, Sarcet i Albufera.

l'arròs 1

    L’arròs està de moda. Fa poc que es va celebrar el Tastarròs a València, la plaça de l’Ajuntament es va convertir en un gran sequer d’arròs, tot amenitzat amb muixerangues, balls i música tradicionals. I és que, el 4 de novembre es va declarar BIC (Bé d’interés cultural) la vela llatina i la pesca tradicional, dos activitats típiques de la nostra Albufera, que compleix 30 anys de la seua declaració com a parc natural.

La cuina de l’arròs

El blanc i el negre

L’arròs blanc o bullit no té perquè ser avorrit!

Ben apilotat,
l’arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s’hi
-no és cap disbarat-
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat,
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat,
per tal que resulti
un plat variat,
que l’arròs ho lliga
tot molt ben lligat.

(Miquel Martí i Pol)

   El negre és l’arròs sec -com la paella-, però cuinat amb la tinta del calamar, trossos de sèpia i ceba. Es menja acompanyat d’allioli.

  Els caldosos es cuinen en perol i, antigament, solien considerar-se arrossos de “pobres”. Així ho diuen els nostres poetes i les nostres dites. Arròs caldós per al gat i per al gos!

   L'arròs amb bledes

Els pobrets, quan hi ha una festa
i no es poden lluir,
fan arròs en banderetes:
en bledes, volia dir.

(Maximilià Tous)

l'arròs 2

L'arròs amb fesols i naps

Per l’horta, tocant migdia,
plens d’infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l’alqueria
dos pobres fematerets.
‘Si fores el Rei d’Espanya
que dinaries tu avui?.’
(…) Pués, no ho saps?
Quina pregunta més tonta…!
Arròs en fesols i naps.’
(Teodor Llorente)

    Els melosos, cuinats en cassola. L’arròs amb pollastre, per exemple, és el clar antecessor de la paella.

—No li peguen boltes;

com el arrós en pollastre, no hay res.
—Es qu’es el milló plat que hay en el mon!

(“Arrós en pollastre”. Cañís. El Pueblo, 1907)

    Els secs en paella o cassola. De pesquera: A BANDA, el que menjaven els mariners, a mode de “ranxo” i el DEL SENYORET, el que cuinaven els criats per al senyoret de la casa. D’acord amb Josep Pla, l’arròs a banda “és un arròs elemental, simple, popular i graciós”.

    El rossejat és una forma de cuinar l’arròs (o els fideus, també) i consisteix a rossejar-lo o fregir-lo amb oli d’oliva abans de tirar-hi el caldo. Els de la comarca de la Ribera solen fer les paelles així i diuen que les seues són millors que les de l’Horta, en què només està bullit. Però, no sols es rosseja el de la paella, hi ha dos arrossos típics rossejats, l’arròs a banda i l’arròs al forn.

     L'arròs al forn (o passejat)

l'arròs 3

    “Passejat”, perquè antigament es portava la cassola als forns de pa i allí es coïa.

….i en la cassola de l’arròs al forn
–l’arròs eixut, d’aquell prestigi gòtic–,
la cabeçola que al marit li agrada,
la cabeçola del cabrit atònit,
amb aromades fulles de llorer
i ulls perdurables d’estranyesa bíblica.

(Vicent Andrés Estellés)

L'arròs amb crosta

   L’arròs amb crosta (o costra) apareix al Mural del País Valencià d’Estellés:

Hores de sol i tacte apelagós,

l’arròs amb crosta per a qui li toca.

l'arròs 4

La paella 

   En Nosaltres els valencians, Joan Fuster deia: “…tothom posarà les mans al foc per jurar que la paella sobrepassa les més sumptuoses fantasies palatals d’un Brillat-Savarin: et sic de caeteris“.

    La paella de verdures, de cacera, amb pilota, pimentó, de marisc…, i la de tota la vida, la valenciana, de conill i pollastre.

l'arròs 5

    Ara bé, la paella no és arròs amb coses, com diuen per ahí. O sí…

l'arròs 6

Paella de pesquera amb alls tendres

l'arròs 7

Paella amb pimentó roig i panses

  …I, en acabant, la nova cuina de l’arròs:

l'arròs 8

    De postres, arròs amb llet (o com li deia Francesc Eiximenis, al segle XIV, arroç ab çucre e ab let d’amenles).

    I, després de dinar, per ajudar a fer-ne una bona digestió, licor de crema d’arròs.

l'arròs 9

 Que no se vos passe l’arròs! Però, compte, que l’arròs fa el ventre gros!


    Articles relacionats:

    Més informació:

Un diumenge qualsevol

diumenge qualsevol 1      Un diumenge qualsevol

    Un diumenge qualsevol m’alce i ha eixit el sol, fa bon oratge i decidisc anar-me’n a passejar la ciutat. Relaxadament. Fruint del dia i del moment. Tranquil·lament… Tranquil·lament?

     De sobte, em trobe un rebombori de gent abillada amb banderoles, pancartes, megàfons, globus, música, xiulets…

diumenge qualsevol 2diumenge qualsevol 3

     Ara que ho pense… Diumenge, 1 de maig, la festa del Treball.diumenge qualsevol 4

     Hui és eixe dia de l’any en què els sindicats ixen al carrer, com les andes dels sants que només ixen en processó el dia de la festa major i la resta de l’any romanen en silenci a l’interior dels seus temples.

diumenge qualsevol 4

Batucada jove

diumenge qualsevol 6

Una gran republicana

     Deixe enrere la manifestació i continue la meua passejada, travesse l’albereda i arribe als jardins de Vivers, a la Fira del Llibre, enguany, la 51a edició.diumenge qualsevol 7

     L’ambient festiu és molt diferent de l’anterior, tot i que hi ha un cert paral·lelisme: els llibres ixen de les llibreries, de les seues prestatgeries i s’exposen a l’aire lliure en la seua festa anual.

     L’ambient és espectacular i la programació, també. Hi ha entrevistes, animacions infantils, contacontes, autors que signen els seus llibres en estands diferents, concerts…

diumenge qualsevol 13

Núria Cadenes, “Tota la veritat”, a la caseta de Tres i Quatre

    Dins l’exposició “Refugi il·lustrat” actuen Borja Penalba i Mireia Vives, que interpreten temes de “L’amor fora del mapa” de Roc Casagran i l’editorial Sembra llibres.diumenge qualsevol 14diumenge qualsevol 15

     I a l’exterior, sonen les notes de “La masereta” i moltes cançonetes més de Dani Miquel en el concert “Per molts anys!”.

diumenge qualsevol 10

     De tornada, encara em topete, de nou, amb un grup de manifestants que, separats de la resta, fan els seus propis parlaments.diumenge qualsevol 11

    Mira, al remat no ha sigut un diumenge qualsevol. Tampoc massa tranquil, sinó diferent. Ha estat molt mogut, acolorit i profitós. He gaudit del bon oratge, de la festa i la cultura.

   I per acabar d’arredonir aquest primer de maig, també Dia de la Mare, dinarot a l’Albufera. Mare meua!diumenge qualsevol 12