Humordaza

 HUMOR 28

¿Tiene límites el humor? En España sí, y se llaman Ley Mordaza y Justicia. ¿Por qué los tribunales no se preocupan de verdaderos delitos como la corrupción o la violencia de género? ¿Por qué condenar algo tan subjetivo como el ingenio, la gracia o la ironía? Y lo más importante, ¿dónde queda la libertad de expresión?

humor1

Revista Saó (núm. 426, mes de maig)

        La “ley mordaza” o Ley de Seguridad Ciudadana de 2015 afecta de forma grave a diversos derechos fundamentales, entre ellos, la intimidad o la libertad personal.  Pero, no se trata de un caso aislado, ya que tiene su precedente en la derogada ley Corcuera, más conocida como “ley de la patada en la puerta” de 1992.

«El humor es la capacidad de ver cualquier situación desde otro prisma. La libertad de expresión no tiene límites, solo los que a cada uno le indica el sentido común». Juli Sanchis, Harca, humorista gráfico

 

    Desde hace un tiempo estamos asistiendo casi a diario a casos de esos de llevarse las manos a la cabeza. Los más sonados han sido el del vocalista del grupo musical Def con dos, el del rapero Valtonyic y el de la tuitera Cassandra Vera, condenados por delitos de enaltecimiento del terrorismo.

    El tipo delictivo de humillación a las víctimas del terrorismo se introdujo en el Código Penal en el año 2000. En esa época, aunque ya existía Internet, todavía no estaba operativa la Web 2.0. De hecho, la versión en castellano de Twitter es de 2009 y no se sabía el alcance que esto conllevaría (tuits, retuits, favs, etc.). Y en cuanto al delito en sí, debido a su configuración, era previsible que colisionara fácilmente con la libertad de expresión.

Humor2     Para Pablo Tilox, «la única diferencia entre lo que dices en un bar y lo que dices en Twitter no es el contenido, sino la cantidad de gente que puede acceder a él».

     En el caso Cassandra, por ejemplo, si ponemos en contexto los mensajes que han provocado la condena, cuesta justificar el fallo. ¿Cárcel por un chiste? ¡Venga ya! Cuesta justificar hasta que puedas llegar a pisar un juzgado por tu sentido del humor, que será mejor o peor, pero nunca punible. Y no solo es la pena y la multa, ¡ojo!, es la situación y todas sus consecuencias.

    Si en un futuro los jueces interpretan la norma “en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas…” (art. 3.1 Código Civil), posiblemente, todo este sinsentido no se considerará delito.

    Hablando de contexto, Nico Campos, presidente de AGAG (Asociación Sindical Galega de Guionistas), en una mesa redonda titulada “Reflexiones sobre el (ab)uso de la censura”, explicaba que le gustaría saber decir qué es el humor, porque, últimamente, todo el mundo sabe lo que no es. ¿Todo vale en el humor? Por supuesto que sí. Y la palabra “contexto” es lo verdaderament importante, porque nadie manda el mismo mensaje a todos los grupos de Whatsapp, ni comenta las mismas cosas en el trabajo, en la familia o en un velatorio. Además, el humor debe ir siempre contra los de arriba. Si se enfoca cara abajo es un abuso. Pero, claro, arriba o abajo siempre van dentro del contexto. Y así llegamos a lo políticamente correcto, a lo de no ofender a nadie. Lo que pasa es que el humor siempre va a ofender a alguien. Siempre. Aunque no tienes por qué verlo, nadie te obliga.

Humor3

El humor siempre ofenderá a alguien. Siempre que no vayas supersexy con el bañador de Borat…

   En otro orden de cosas, para leer los tuits de Cassandra o de César Strawberry tenías que conocer la existencia de Twitter, ir a sus perfiles y buscar un buen rato hasta que aparecieran de una vez (es lo que se conoce como Operación Araña). Ir a buscar lo que no te gusta es como ir a una fiesta de intercambio de parejas a escuchar música.

   Estamos en un momento muy crítico para el humor, y en buena medida, “gracias” a las redes sociales, porque se está descontextualizando al emisor del mensaje.

La libertad de expresión es como la democracia, podemos odiar sus resultados, pero acotarla es peor.

    Otro tuitero de éxito, que está en todos los “fregaos”, Bob Estropajo, comenta lo siguiente: ¿Por qué le interesa al gobierno poder controlar las redes? Sencillamente, porque no tienen el control sobre ellas y son, quizás, lo que más daño les está haciendo en los últimos tiempos desde el 15M.  Al no tener el control tienen que intentar: 1. Provocar miedo. La estrategia del miedo les funciona, medidas represivas contra la libertad de expresión. 2. Estigmatizar a los usuarios de redes sociales.  Hoy por hoy ya habrá quien considere que los tuiteros son delincuentes y de esa forma consiguen acorralar aún más a los que ejercemos tal actividad.humordaza4

       El cantautor valenciano Andreu Valor nos dice que: El control sobre nuestras vidas, sobre nuestros pensamientos, es una práctica que los sistemas judiciales de los estados “democráticos” usan constantemente. No solo limitan nuestra libertad, sino que se creen con derecho a condicionárnosla y lo llevan a cabo sin ninguna clase de ética. La libertad de expresión no puede sufrir censura. Desde la música y otros sectores se clama hace mucho tiempo y se lucha contra esta opresión. Situaciones que en pleno siglo XXI me parecen insólitas y que se calmarían si la justicia fuera justa. La actual no me la creo. Por ello, la voz tiene que seguir siendo libre, sin miedo, porque lo único a que aspira quien grita fuerte es a la auténtica libertad.

humordaza6

  Xaquín Marín Formoso, humorista gráfico, en una entrevista concedida al escritor Ramón Loureiro para La voz de Galicia, afirma que el humor no puede ser neutral, cuando hay tanta miseria, guerras e injusticia, el humorista tiene que tomar partido. Además, añade, que este es un buen momento para el humor, precisamente, porque hay dificultades y no se puede callar, tiene que servir para defender la libertad.

Humor7

La voz de Galicia, 02/05/2017

    Hace poco llamaron a declarar a dos de los presentadores del programa “El Intermedio” por un chiste sobre la cruz del Valle de los Caídos, denunciados por delitos de odio y contra los sentimientos religiosos.

    El sistema judicial persigue, no solo a cantantes o humoristas, sino también a profesores universitarios. El profesor de Derecho Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, López Bofill, fue citado a declarar, en calidad de investigado, por unos tuits en su cuenta personal de Twitter.

  Por lo visto, parece que  regresamos al pasado,  al esperpento, a la represión.  “¡Españoles, el TOP ha vuelto!”


    Si queréis saber más de los protagonistas del artículo o sobre redes, en general, seguidle la pista a @menorquetres:

Josep Lluís Notari, artesà de la cançó

notari 1

Josep Lluís Notari, artesà de la cançó

Josep Lluís Notari, cantautor valencià, natural de la Vilavella. La seua música és, alhora, denúncia i reivindicació, com també, una mirada compromesa des del nord del País Valencià que defuig la idea de visió perifèrica. El seu primer treball, publicat el 2014, “D’Espadà i altres versos”, el dedica a la terra on va nàixer. Ara acaba d’estrenar el seu segon disc, “L’Arcàdia de Syntagma”. Parlem d’un locus amoenus amb nom propi, d’un músic incipient, creador d’una poesia amb missatge d’utopia, un veritable artesà de la cançó.

   Dis-me, Josep Lluís, el teu nom complet, la data i el lloc de naixement.

     El meu nom és Josep Lluís Notari Lozano i vaig nàixer el 6 de juliol de 1981 a la Vilavella. Actualment, residisc a la Vall d’Uixó i treballe en un institut de la comarca de l’Alt Palància.

notari 2

     Com i per què un mestre fa el salt a l’escenari?

    Doncs la resposta és que abans de ser professor ja era cantautor, des de l’institut, on tenia un grup, ja m’agradava quedar-me sol a l’escenari i interpretar cançons que pensava que ens servien a la nostra realitat amb 15-16 anys: “1-2-3-4” de Javier Álvarez, “Papá cuéntame otra vez” d’Ismael Serrano, Lluís Llach o Tontxu. A la universitat ja vaig provar a fer un concert amb un grapat de cançons pròpies a la sala “El duende” de Borriana i, al sentir-me molt còmode i amb ganes, vaig descobrir que tenia un humil artesà de la cançó per polir i per expressar allò que volia de la forma amb què més a gust em sentia. A vegades, faig classe i em sent més cantautor que docent i, a l’inrevés, més d’una vegada als escenaris. Són dues cares que tenen molt a veure per a mi.

   Tot i que sembla que els temps comencen a canviar, vivim moments poc favorables a tot allò que envolta la llengua, la cultura i, sobretot, la música en la nostra llengua. Quin tipus d’entrebancs t’has trobat a l’hora de popularitzar les teues cançons? Parla’ns de la teua experiència personal.

      Per a donar a conéixer les meues cançons l’eina tecnològica d’internet m’ha proporcionat un salt enorme. Res té a veure la música d’autor en valencià des de l’aterratge de les xarxes socials. La visibilitat, la facilitat de circulació de música, audiovisuals i idees amb un abast econòmicament realitzable ha sigut una revolució per a mi. Quan anava a l’institut o a la universitat el camí per arribar a la gent era tota una altra història, era un embut on ja sabies que tu no hi tenies lloc. Ara l’embut existeix, però no controla tota la mar de música que ix dels soterranis de la societat. Personalment, l’ajuda amb el management de Salva Alfonso Martínez ha sigut un cop de mà constant per a popularitzar la meua música, tot i que popularitzar alguna cosa crec que dóna per a un altre debat.


Aín 4

Foto idíl·lica de la Serra d'Espadà (Carlos Laullón)

 En el teu primer disc, “D’Espadà i altres versos”, cantes a la teua terra, la Serra d’Espadà. Com naix aquest treball?

    Naix amb la proposta de produccions Metrònom en una semifinal d’un concurs de música en valencià a Onda. El coordinador del festival, d’aquell moment, de l’Aplec de la Plana, Xavi Ochando, em va presentar Luís Óscar Garcia que estava promocionant músics en valencià a les comarques de Castelló. Vaig gravar un parell de temes amb Hèctor Tirado (productor artístic dels meus dos CD) i els tres vàrem pensar que podíem ajuntar set cançons que parlaven de temes molt diversos, però fets amb una visió diferent del que existia al món de la música en valencià. Una visió més costumista però, a la vegada, compromesa des del nord del País Valencià i amb una mirada cultural de País que defugia de la seua visió perifèrica.


concert 8

Josep Lluís Notari amb Héctor Tirado

 En “Itinerants” (tema del teu primer disc) col·labora amb tu Pau Alabajos. Has col·laborat amb més músics del panorama musical valencià actual?

     Doncs sí, vaig actuar amb Pep Gimeno, “el Botifarra” en un concert a les antenes de Santa Àgueda per a reivindicar la reobertura dels repetidors de TV3 a les comarques de Castelló o, sense anar més lluny, en aquest segon CD col·labora Andreu Valor en el single “La neu ni et frega”.

   Per què “L’Arcàdia de Syntagma”? Què ens vols transmetre amb aquestes paraules tan poètiques i idíl·liques?

   Per una banda, Arcàdia ens remunta a tenir present la idea de passat recent en aquests anys de crisi econòmica, política, social o “sentimental”. Crisi que jo vaig experimentar a Grècia en una estada de convivència que tingué lloc entre el 1r i el 2n rescat al país hel·lè. Veure, alhora, que un moviment internacional de joves, amb noves tecnologies, repensant-ho tot en una assemblea planetària en línia ressonava a Grècia com una “Boulé digital”. D’aquesta idea, el nom de Syntagma com a plaça que uneix l’arcàdia amb la indignació mundial en un diàleg revolucionari.

    Acabes de publicar el videoclip de “La neu ni et frega”, una cançó del teu últim disc que combina la poètica -el títol ho és molt- i l’actualitat (manifestacions, protestes ciutadanes, el 15M, etc.). Conta’ns més coses del tema, com també les teues impressions sobre la seua gravació.

    En aquesta cançó em vaig deixar dur musicalment per un tema que volia que fos guitarrer però, al mateix temps reflexiu, acords clàssics amb altres més característics dels sons elèctrics. Després volia reflectir en una dona l’epopeia quotidiana que jo recordava que fou el 15M. Jo el vaig viure a Tarragona, on hi havia molta gent que anava a treballar amb el “recelet” d’anar a la plaça a dir el que volia i amb una mirada radiant, amb la força de creure que estàs assistint a la història sense importar certament quina és la fi del camí. Una mirada positiva enmig de genocidis en forma de deute, ressorgiments del marxisme sense ortodòxies i d’altres moviments civils que passaren de ser “banlieu” a centre, ariet social. Volia fugir també d’una cançó purament d’història per a fer-ne una de dinàmica amb una lectura més lliure, sense tants filtres.

la neu ni et frega 7Fotograma de "La neu ni et frega" (Fotografies de Rafa Marco)

   Ací actua el teu germà, ho fa molt sovint?

  El meu germà, Hèctor Notari, és un dels músics que a vegades m’acompanya en els concerts amb guitarres o amb el clarinet. Per raons de la seua feina, ara no pot estar al peu del canó en tots els concerts. També és un dels protagonistes del videoclip “La neu ni et frega”; ja que Carlos Laullón i jo cercàvem un perfil determinat per al clip i… El teníem davant del nas! Ha, ha!

notari 3

Josep Lluís Notari amb Héctor Notari, el seu germà

     Finalment, Josep Lluís, com són els teus ulls de mirar?

     Els meus ulls de mirar són analítics, incisius, cerquen detalls, obvien allò senzill; recerquen l’esquena lunar de les situacions. Retenen l’artesania del món, interpreten l’avui des de l’ahir, indaguen una arcàdia romàntica per a descobrir mons nous dintre de la rutina.


      Per a més informació, punxeu en els enllaços següents:

25 d’abril, tornem a la plaça!

25 ABRIL 1

25 d’abril, tornem a la plaça!

      Després de 16 anys sense xafar l’arena de la plaça de bous de València, dissabte vam recuperar aquest espai simbòlic per al nacionalisme valencià. I ho vam fer amb l’esperança i la il·lusió de continuar construint el País Valencià que volem, amb dignitat; de recuperar el temps perdut, de refer-nos com a poble i d’avançar a pas valent. 25 d’abril de 2016, hi tornem!

23 de abril 1

Capçalera de la manifestació

      Els actes en commemoració del 25 d’abril van començar passades les sis de la vesprada amb la tradicional manifestació que, enguany, tenia el lema “Fem País Valencià“. Muixerangues, tabals, dolçaines i molta gent s’aplegaren a la plaça de sant Agustí per participar en un acte reivindicatiu i lúdic, preludi del concert en Homenatge a València.

25 abril 2

25 de abril 5

      I a les vuit va començar l’espectacle tan esperat…

25 abril 5

      Mercè Teodoro (ACPV): “Emocionant tornar a la plaça després de 16 anys, sobretot, des del punt de vista de l’organització. 16 anys perduts que anem camí de recuperar i, per a la qual cosa, connectar el botó de la televisió és fonamental”.

      A peu d’escenari, una assistent entregada a la música i al seu país comenta que ja era hora de tornar a la plaça de bous, un lloc vetat i fins a hui d’ús exclusiu per a la tortura i per als mítings del PP.

      Eliseu Climent (expresident d’ACPV): “Vam ser derrotats, però mai vençuts!”.

25 abril 6

       Mentre uns ja són a l’arena, uns altres es preparen o hi van arribant.

25 abril

Moment d’arribada de Miquel Gil a la plaça

25 abril 7

Xiquets i xiquetes de les coraletes i muixerangues

Al Tall, descongelant el tio Canya, que ja no és a l’UCI, però encara necessita tractament.25 abril 8

El cant dels maulets va sonar dues vegades a l’escenari; una, a capella, cantat pel públic com a gran protagonista -conseqüència del ruixat caigut a l’inici del concert- i una altra, amb tota la potència de llum i so d’aquest grup històric.

25 abril 10

      Homenatges a Miquel Grau, Guillem Agulló o Muriel Casals se succeïren al llarg de la nit.

25 abril 11

      També vam tindre ocasió d’escoltar i gaudir de la veu de Francesc Anyó, Borja Penalba, Pau Alabajos,

25 abril 12

Andreu Valor, Miquel Gil i un llarg etcètera.

25 abril

Reaparegueren dalt l’escenari els Obrint Pas que, primer amb El país de l’olivera i, tot seguit, amb Som van fer tremolar les graderies d’una plaça de bous de gom a gom.

I, a la fi, l’aparició tan desitjada, el gran Lluís Llach dempeus a l’escenari, amb Feliu Ventura, Que no s’apague la llum, Abril del 74, i amb acompanyament coral, Que tinguem sortposà de peus tot el públic assistent a l’acte.

25 abril 14

Emocionant… Pell de gallina!

25 abril 13

La festa continuà fins la matinada amb l’actuació de grups com Aspencat, Sva-ters, La gossa sorda i molts més.

Una nit històrica per a un País Valencià en què, amb paraules de Núria Cadenes, “la foscor s’ha acabat”. Com cantava Jaume Sisa, “qualsevol nit pot sortir el sol“.

23-ABRIL-AC-21

Fotos: Carlos Laullón

Enllaços a La veu del País Valencià i Vilaweb.

Concert Josep Lluís Notari i Andreu Valor

concert

Concert de Josep Lluís Notari i Andreu Valor a la Vilavella

La pluja havia fet acte de presència a última hora de la vesprada i els tècnics s’afanyaven a arreplegar i cobrir tots els estris i instruments de l’escenari, muntat per al concert de presentació de l’últim disc de Josep Lluís Notari, L’Arcàdia de Syntagma.

Andreu Valor, el seu acompanyant musical en aquest concert, la resta de músics, tècnics i amics que allí ens trobàvem, encreuàvem els dits i cadascú s’encomanava al seu sant favorit perquè els negres núvols se n’anaren i ens deixaren gaudir del que esperàvem que fóra un concert per al record.

concert 3

I així fou. A les onze de la nit sonaren les primeres notes executades pel magnífic Andreu Valor: commovedor, compromés, contundent, intel·ligent. Un gran valor de la música, cada vegada més reconegut i a qui no és difícil aventurar-li un futur excel·lent. Hi va estar acompanyat pel guitarrista, Blai Vañó Vañó.

concert 4

Hi va interpretar, entre d’altres temes, No sé odiar però vull, Tornarem a caure, inclosos en el seu disc Malgrat la pluja. Grans interpretacions!

concert 5

I va arribar el moment de Josep Lluís Notari. Xafar escenari en lloc públic per a la gent del seu poble era un somni acaronat per ell des de feia molt de temps.

concert 6

Entre emocions, versos i reflexions va anar descobrint, a poc a poc, cadascuna de les cançons del seu disc: El 2on món, Jo tinc un compromís o La neu ni et frega (aquesta última dedicada a qui escriu aquestes línies i a qui li agradaria compartir la dedicatòria amb tots aquells que van fer possible la realització del videclip: Rafa Coronas, Raquel Royo, Cristina Correa, Sarah Sanchís, Gabo Guerra, Teresa Cebrián, Joan Badenes, Rafa Marco, Coloma Gradolí..., i tants altres que no he citat, però que hi són ben presents).

la neu ni et frega 5

Fotograma de La neu ni et frega

       També hi vam tindre ocasió de recordar algun tema del seu anterior disc com: Arròs i tartana o Somnis de Lineker, entre d’altres.

concert 7

Molt ben acompanyat en escena pel seu germà, Héctor Notari (clarinet), Julián González (acordió i teclats) i el grandíssim Héctor Tirado (guitarra), responsable de la producció artística del disc i de la seua instrumentalització.

concert 8

Un gran concert, en definitiva. Un encert per part de l’Ajuntament de la Vilavella en la recuperació dels espais urbans per a l’organització d’actes culturals d’aquest tipus.

Des de Los ojos de mirar felicitem i donem l’enhorabona a totes les persones que ho féreu possible.

concert 9

Josep Lluís, la neu ni et frega…

(Article traduït al valencià per menorquetres)

Videoclip La neu ni et frega

la neu ni et frega 1

La neu ni et frega

“La neu ni et frega” es el título del tema del último disco de Josep Lluís Notari, “L’Arcàdia de Syntagma”, del cual se ha realizado el videoclip de promoción.

La dirección y producción del videoclip ha sido llevada a cabo por Los ojos de mirar, así que os invitamos a disfrutar ya de él.

LA NEU NI ET FREGA from Josep Lluís Notari Lozano on Vimeo.

Aquí os presentamos algunos fotogramas del videoclip:

la neu ni et frega 2

la neu ni et frega 3

La guapa y jovencísima Raquel Royo ha sido la protagonista de esta historia.

la neu ni et frega 4

Héctor Notari ha encarnado a otro de los personajes del videoclip. Héctor es el hermano de Josep Lluís y compañero de escena suyo en multitud de ocasiones. El personaje le venía como anillo al dedo.

la neu ni et frega 5

El cantautor Andreu Valor ha colaborado en la realización del videoclip “La neu ni et frega”. Una aportación de altísima calidad.

la neu ni et frega 7

Las fotos que aparecen en el videoclip han sido cedidas por el gran fotógrafo Rafa Marco.


Aparte de la grabación del videoclip, también realizamos la grabación de una conversación entre los dos cantautores, en la que nos desvelan algunas de las claves de este trabajo, sus impresiones y alguna curiosidad sobre la amistad que les une hace ya algún tiempo. Aquí lo podéis ver:

Conversa durant la gravació de “LA NEU NI ET FREGA”” from Josep Lluís Notari Lozano on Vimeo.


Os presentamos también algunos momentos de la grabación desde fuera, el making off:

IMG_5586

Cristina Correa, nuestra querida foquista, hace la claqueta de uno de los planos.

LA-NEU-24

Un momento de la grabación el el Lindy Hop Valencia.

la neu ni et fraga 8

Nuestro flamante director de Fotografía, Rafa Coronas, en plena acción.

la neu ni et frega 10

Aunque no estamos todos, somos parte del equipo que ha llevado a cabo esta producción.

Le deseamos a Josep Lluís Notari el mayor de los éxitos con este nuevo disco y esperamos que el videoclip “La neu ni et frega” le sirva para alcanzarlo todavía más rápido.

Esperamos que os haya gustado y lo disfrutéis.

Josep Lluís Notari y Andreu Valor

Josep Lluís NotariConversación entre Josep Lluís Notari y Andreu Valor

Los ojos de mirar ha llevado a cabo la producción audiovisual que acompañará el lanzamiento del nuevo disco del cantautor de la Vilavella (Castellón), Josep Lluís Notari, que lleva por título: “L´ARCÀDIA DE SYNTAGMA”. El también cantautor Andreu Valor ha colaborado en uno de los temas del disco, concretamente en “LA NEU NI ET FREGA”, del cual hemos realizado un videoclip.

Pero hoy os queremos adelantar la conversación que se estableció entre los dos cantautores delante de nuestras cámaras, hablando del disco, del tema, de la amistad, de la música…


Conversa durant la gravació de “LA NEU NI ET FREGA”” from Josep Lluís Notari Lozano on Vimeo.


Y también os presentamos el anuncio que realizamos para presentar el disco en las redes sociales.

TEASER LA NEU NI ET FREGA from Josep Lluís Notari Lozano on Vimeo.


Esperamos que esto os sirva como aperitivo. En breve presentaremos el videoclip y entrevistas en exclusiva con los cantautores.

“L´ARCÀDIA DE SYNTAGMA” es el segundo disco de Josep Lluis Notari y en él nos habla de de la situación política y social que ha acontecido desde el 2011 hasta hoy en nuestro país. Canciones repletas de reflexiones que nos harán pensar a la vez que disfrutaremos de una música bien compuesta y unos textos repletos de poesía.

Se trata de una evolución desde su primer disco “D´Espadà i altres versos”, un trabajo presentado en el año 2013, que incluye siete temas, en el que Notari es el autor compositor,canta y se acompaña de una guitarra acústica. En aquella ocasión contó con la colaboración del cantante Pau Alabajos.