L’arròs

l'arròs

       No cal dir què és l’arròs, tothom ho sap. Ni fer un concurs d’1, 2, 3, responda otra vez sobre arrossos típics. Segurament el plat repetit i pel qual sonaria la campana seria la paella valenciana. Però, hi ha més món més enllà de la paella, més formes de cuinar-lo i arrossos ben saborosos: secs, melosos i caldosos.

    Hi ha, quasi, tantes varietats d’arròs com formes de cuinar-lo. L’arròs de València, com a denominació d’origen, té les següents: Sénia, Badia, Bomba, J. Sendra, Montsianell, Gleva, Sarcet i Albufera.

l'arròs 1

    L’arròs està de moda. Fa poc que es va celebrar el Tastarròs a València, la plaça de l’Ajuntament es va convertir en un gran sequer d’arròs, tot amenitzat amb muixerangues, balls i música tradicionals. I és que, el 4 de novembre es va declarar BIC (Bé d’interés cultural) la vela llatina i la pesca tradicional, dos activitats típiques de la nostra Albufera, que compleix 30 anys de la seua declaració com a parc natural.

La cuina de l’arròs

El blanc i el negre

L’arròs blanc o bullit no té perquè ser avorrit!

Ben apilotat,
l’arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s’hi
-no és cap disbarat-
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat,
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat,
per tal que resulti
un plat variat,
que l’arròs ho lliga
tot molt ben lligat.

(Miquel Martí i Pol)

   El negre és l’arròs sec -com la paella-, però cuinat amb la tinta del calamar, trossos de sèpia i ceba. Es menja acompanyat d’allioli.

  Els caldosos es cuinen en perol i, antigament, solien considerar-se arrossos de “pobres”. Així ho diuen els nostres poetes i les nostres dites. Arròs caldós per al gat i per al gos!

   L'arròs amb bledes

Els pobrets, quan hi ha una festa
i no es poden lluir,
fan arròs en banderetes:
en bledes, volia dir.

(Maximilià Tous)

l'arròs 2

L'arròs amb fesols i naps

Per l’horta, tocant migdia,
plens d’infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l’alqueria
dos pobres fematerets.
‘Si fores el Rei d’Espanya
que dinaries tu avui?.’
(…) Pués, no ho saps?
Quina pregunta més tonta…!
Arròs en fesols i naps.’
(Teodor Llorente)

    Els melosos, cuinats en cassola. L’arròs amb pollastre, per exemple, és el clar antecessor de la paella.

—No li peguen boltes;

com el arrós en pollastre, no hay res.
—Es qu’es el milló plat que hay en el mon!

(“Arrós en pollastre”. Cañís. El Pueblo, 1907)

    Els secs en paella o cassola. De pesquera: A BANDA, el que menjaven els mariners, a mode de “ranxo” i el DEL SENYORET, el que cuinaven els criats per al senyoret de la casa. D’acord amb Josep Pla, l’arròs a banda “és un arròs elemental, simple, popular i graciós”.

    El rossejat és una forma de cuinar l’arròs (o els fideus, també) i consisteix a rossejar-lo o fregir-lo amb oli d’oliva abans de tirar-hi el caldo. Els de la comarca de la Ribera solen fer les paelles així i diuen que les seues són millors que les de l’Horta, en què només està bullit. Però, no sols es rosseja el de la paella, hi ha dos arrossos típics rossejats, l’arròs a banda i l’arròs al forn.

     L'arròs al forn (o passejat)

l'arròs 3

    “Passejat”, perquè antigament es portava la cassola als forns de pa i allí es coïa.

….i en la cassola de l’arròs al forn
–l’arròs eixut, d’aquell prestigi gòtic–,
la cabeçola que al marit li agrada,
la cabeçola del cabrit atònit,
amb aromades fulles de llorer
i ulls perdurables d’estranyesa bíblica.

(Vicent Andrés Estellés)

L'arròs amb crosta

   L’arròs amb crosta (o costra) apareix al Mural del País Valencià d’Estellés:

Hores de sol i tacte apelagós,

l’arròs amb crosta per a qui li toca.

l'arròs 4

La paella 

   En Nosaltres els valencians, Joan Fuster deia: “…tothom posarà les mans al foc per jurar que la paella sobrepassa les més sumptuoses fantasies palatals d’un Brillat-Savarin: et sic de caeteris“.

    La paella de verdures, de cacera, amb pilota, pimentó, de marisc…, i la de tota la vida, la valenciana, de conill i pollastre.

l'arròs 5

    Ara bé, la paella no és arròs amb coses, com diuen per ahí. O sí…

l'arròs 6

Paella de pesquera amb alls tendres

l'arròs 7

Paella amb pimentó roig i panses

  …I, en acabant, la nova cuina de l’arròs:

l'arròs 8

    De postres, arròs amb llet (o com li deia Francesc Eiximenis, al segle XIV, arroç ab çucre e ab let d’amenles).

    I, després de dinar, per ajudar a fer-ne una bona digestió, licor de crema d’arròs.

l'arròs 9

 Que no se vos passe l’arròs! Però, compte, que l’arròs fa el ventre gros!


    Articles relacionats:

    Més informació:

25 d’abril, tornem a la plaça!

25 ABRIL 1

25 d’abril, tornem a la plaça!

      Després de 16 anys sense xafar l’arena de la plaça de bous de València, dissabte vam recuperar aquest espai simbòlic per al nacionalisme valencià. I ho vam fer amb l’esperança i la il·lusió de continuar construint el País Valencià que volem, amb dignitat; de recuperar el temps perdut, de refer-nos com a poble i d’avançar a pas valent. 25 d’abril de 2016, hi tornem!

23 de abril 1

Capçalera de la manifestació

      Els actes en commemoració del 25 d’abril van començar passades les sis de la vesprada amb la tradicional manifestació que, enguany, tenia el lema “Fem País Valencià“. Muixerangues, tabals, dolçaines i molta gent s’aplegaren a la plaça de sant Agustí per participar en un acte reivindicatiu i lúdic, preludi del concert en Homenatge a València.

25 abril 2

25 de abril 5

      I a les vuit va començar l’espectacle tan esperat…

25 abril 5

      Mercè Teodoro (ACPV): “Emocionant tornar a la plaça després de 16 anys, sobretot, des del punt de vista de l’organització. 16 anys perduts que anem camí de recuperar i, per a la qual cosa, connectar el botó de la televisió és fonamental”.

      A peu d’escenari, una assistent entregada a la música i al seu país comenta que ja era hora de tornar a la plaça de bous, un lloc vetat i fins a hui d’ús exclusiu per a la tortura i per als mítings del PP.

      Eliseu Climent (expresident d’ACPV): “Vam ser derrotats, però mai vençuts!”.

25 abril 6

       Mentre uns ja són a l’arena, uns altres es preparen o hi van arribant.

25 abril

Moment d’arribada de Miquel Gil a la plaça

25 abril 7

Xiquets i xiquetes de les coraletes i muixerangues

Al Tall, descongelant el tio Canya, que ja no és a l’UCI, però encara necessita tractament.25 abril 8

El cant dels maulets va sonar dues vegades a l’escenari; una, a capella, cantat pel públic com a gran protagonista -conseqüència del ruixat caigut a l’inici del concert- i una altra, amb tota la potència de llum i so d’aquest grup històric.

25 abril 10

      Homenatges a Miquel Grau, Guillem Agulló o Muriel Casals se succeïren al llarg de la nit.

25 abril 11

      També vam tindre ocasió d’escoltar i gaudir de la veu de Francesc Anyó, Borja Penalba, Pau Alabajos,

25 abril 12

Andreu Valor, Miquel Gil i un llarg etcètera.

25 abril

Reaparegueren dalt l’escenari els Obrint Pas que, primer amb El país de l’olivera i, tot seguit, amb Som van fer tremolar les graderies d’una plaça de bous de gom a gom.

I, a la fi, l’aparició tan desitjada, el gran Lluís Llach dempeus a l’escenari, amb Feliu Ventura, Que no s’apague la llum, Abril del 74, i amb acompanyament coral, Que tinguem sortposà de peus tot el públic assistent a l’acte.

25 abril 14

Emocionant… Pell de gallina!

25 abril 13

La festa continuà fins la matinada amb l’actuació de grups com Aspencat, Sva-ters, La gossa sorda i molts més.

Una nit històrica per a un País Valencià en què, amb paraules de Núria Cadenes, “la foscor s’ha acabat”. Com cantava Jaume Sisa, “qualsevol nit pot sortir el sol“.

23-ABRIL-AC-21

Fotos: Carlos Laullón

Enllaços a La veu del País Valencià i Vilaweb.