Josep Lluís Notari, artesà de la cançó

notari 1

Josep Lluís Notari, artesà de la cançó

Josep Lluís Notari, cantautor valencià, natural de la Vilavella. La seua música és, alhora, denúncia i reivindicació, com també, una mirada compromesa des del nord del País Valencià que defuig la idea de visió perifèrica. El seu primer treball, publicat el 2014, “D’Espadà i altres versos”, el dedica a la terra on va nàixer. Ara acaba d’estrenar el seu segon disc, “L’Arcàdia de Syntagma”. Parlem d’un locus amoenus amb nom propi, d’un músic incipient, creador d’una poesia amb missatge d’utopia, un veritable artesà de la cançó.

   Dis-me, Josep Lluís, el teu nom complet, la data i el lloc de naixement.

     El meu nom és Josep Lluís Notari Lozano i vaig nàixer el 6 de juliol de 1981 a la Vilavella. Actualment, residisc a la Vall d’Uixó i treballe en un institut de la comarca de l’Alt Palància.

notari 2

     Com i per què un mestre fa el salt a l’escenari?

    Doncs la resposta és que abans de ser professor ja era cantautor, des de l’institut, on tenia un grup, ja m’agradava quedar-me sol a l’escenari i interpretar cançons que pensava que ens servien a la nostra realitat amb 15-16 anys: “1-2-3-4” de Javier Álvarez, “Papá cuéntame otra vez” d’Ismael Serrano, Lluís Llach o Tontxu. A la universitat ja vaig provar a fer un concert amb un grapat de cançons pròpies a la sala “El duende” de Borriana i, al sentir-me molt còmode i amb ganes, vaig descobrir que tenia un humil artesà de la cançó per polir i per expressar allò que volia de la forma amb què més a gust em sentia. A vegades, faig classe i em sent més cantautor que docent i, a l’inrevés, més d’una vegada als escenaris. Són dues cares que tenen molt a veure per a mi.

   Tot i que sembla que els temps comencen a canviar, vivim moments poc favorables a tot allò que envolta la llengua, la cultura i, sobretot, la música en la nostra llengua. Quin tipus d’entrebancs t’has trobat a l’hora de popularitzar les teues cançons? Parla’ns de la teua experiència personal.

      Per a donar a conéixer les meues cançons l’eina tecnològica d’internet m’ha proporcionat un salt enorme. Res té a veure la música d’autor en valencià des de l’aterratge de les xarxes socials. La visibilitat, la facilitat de circulació de música, audiovisuals i idees amb un abast econòmicament realitzable ha sigut una revolució per a mi. Quan anava a l’institut o a la universitat el camí per arribar a la gent era tota una altra història, era un embut on ja sabies que tu no hi tenies lloc. Ara l’embut existeix, però no controla tota la mar de música que ix dels soterranis de la societat. Personalment, l’ajuda amb el management de Salva Alfonso Martínez ha sigut un cop de mà constant per a popularitzar la meua música, tot i que popularitzar alguna cosa crec que dóna per a un altre debat.


Aín 4

Foto idíl·lica de la Serra d'Espadà (Carlos Laullón)

 En el teu primer disc, “D’Espadà i altres versos”, cantes a la teua terra, la Serra d’Espadà. Com naix aquest treball?

    Naix amb la proposta de produccions Metrònom en una semifinal d’un concurs de música en valencià a Onda. El coordinador del festival, d’aquell moment, de l’Aplec de la Plana, Xavi Ochando, em va presentar Luís Óscar Garcia que estava promocionant músics en valencià a les comarques de Castelló. Vaig gravar un parell de temes amb Hèctor Tirado (productor artístic dels meus dos CD) i els tres vàrem pensar que podíem ajuntar set cançons que parlaven de temes molt diversos, però fets amb una visió diferent del que existia al món de la música en valencià. Una visió més costumista però, a la vegada, compromesa des del nord del País Valencià i amb una mirada cultural de País que defugia de la seua visió perifèrica.


concert 8

Josep Lluís Notari amb Héctor Tirado

 En “Itinerants” (tema del teu primer disc) col·labora amb tu Pau Alabajos. Has col·laborat amb més músics del panorama musical valencià actual?

     Doncs sí, vaig actuar amb Pep Gimeno, “el Botifarra” en un concert a les antenes de Santa Àgueda per a reivindicar la reobertura dels repetidors de TV3 a les comarques de Castelló o, sense anar més lluny, en aquest segon CD col·labora Andreu Valor en el single “La neu ni et frega”.

   Per què “L’Arcàdia de Syntagma”? Què ens vols transmetre amb aquestes paraules tan poètiques i idíl·liques?

   Per una banda, Arcàdia ens remunta a tenir present la idea de passat recent en aquests anys de crisi econòmica, política, social o “sentimental”. Crisi que jo vaig experimentar a Grècia en una estada de convivència que tingué lloc entre el 1r i el 2n rescat al país hel·lè. Veure, alhora, que un moviment internacional de joves, amb noves tecnologies, repensant-ho tot en una assemblea planetària en línia ressonava a Grècia com una “Boulé digital”. D’aquesta idea, el nom de Syntagma com a plaça que uneix l’arcàdia amb la indignació mundial en un diàleg revolucionari.

    Acabes de publicar el videoclip de “La neu ni et frega”, una cançó del teu últim disc que combina la poètica -el títol ho és molt- i l’actualitat (manifestacions, protestes ciutadanes, el 15M, etc.). Conta’ns més coses del tema, com també les teues impressions sobre la seua gravació.

    En aquesta cançó em vaig deixar dur musicalment per un tema que volia que fos guitarrer però, al mateix temps reflexiu, acords clàssics amb altres més característics dels sons elèctrics. Després volia reflectir en una dona l’epopeia quotidiana que jo recordava que fou el 15M. Jo el vaig viure a Tarragona, on hi havia molta gent que anava a treballar amb el “recelet” d’anar a la plaça a dir el que volia i amb una mirada radiant, amb la força de creure que estàs assistint a la història sense importar certament quina és la fi del camí. Una mirada positiva enmig de genocidis en forma de deute, ressorgiments del marxisme sense ortodòxies i d’altres moviments civils que passaren de ser “banlieu” a centre, ariet social. Volia fugir també d’una cançó purament d’història per a fer-ne una de dinàmica amb una lectura més lliure, sense tants filtres.

la neu ni et frega 7Fotograma de "La neu ni et frega" (Fotografies de Rafa Marco)

   Ací actua el teu germà, ho fa molt sovint?

  El meu germà, Hèctor Notari, és un dels músics que a vegades m’acompanya en els concerts amb guitarres o amb el clarinet. Per raons de la seua feina, ara no pot estar al peu del canó en tots els concerts. També és un dels protagonistes del videoclip “La neu ni et frega”; ja que Carlos Laullón i jo cercàvem un perfil determinat per al clip i… El teníem davant del nas! Ha, ha!

notari 3

Josep Lluís Notari amb Héctor Notari, el seu germà

     Finalment, Josep Lluís, com són els teus ulls de mirar?

     Els meus ulls de mirar són analítics, incisius, cerquen detalls, obvien allò senzill; recerquen l’esquena lunar de les situacions. Retenen l’artesania del món, interpreten l’avui des de l’ahir, indaguen una arcàdia romàntica per a descobrir mons nous dintre de la rutina.


      Per a més informació, punxeu en els enllaços següents:

Un diumenge qualsevol

diumenge qualsevol 1      Un diumenge qualsevol

    Un diumenge qualsevol m’alce i ha eixit el sol, fa bon oratge i decidisc anar-me’n a passejar la ciutat. Relaxadament. Fruint del dia i del moment. Tranquil·lament… Tranquil·lament?

     De sobte, em trobe un rebombori de gent abillada amb banderoles, pancartes, megàfons, globus, música, xiulets…

diumenge qualsevol 2diumenge qualsevol 3

     Ara que ho pense… Diumenge, 1 de maig, la festa del Treball.diumenge qualsevol 4

     Hui és eixe dia de l’any en què els sindicats ixen al carrer, com les andes dels sants que només ixen en processó el dia de la festa major i la resta de l’any romanen en silenci a l’interior dels seus temples.

diumenge qualsevol 4

Batucada jove

diumenge qualsevol 6

Una gran republicana

     Deixe enrere la manifestació i continue la meua passejada, travesse l’albereda i arribe als jardins de Vivers, a la Fira del Llibre, enguany, la 51a edició.diumenge qualsevol 7

     L’ambient festiu és molt diferent de l’anterior, tot i que hi ha un cert paral·lelisme: els llibres ixen de les llibreries, de les seues prestatgeries i s’exposen a l’aire lliure en la seua festa anual.

     L’ambient és espectacular i la programació, també. Hi ha entrevistes, animacions infantils, contacontes, autors que signen els seus llibres en estands diferents, concerts…

diumenge qualsevol 13

Núria Cadenes, “Tota la veritat”, a la caseta de Tres i Quatre

    Dins l’exposició “Refugi il·lustrat” actuen Borja Penalba i Mireia Vives, que interpreten temes de “L’amor fora del mapa” de Roc Casagran i l’editorial Sembra llibres.diumenge qualsevol 14diumenge qualsevol 15

     I a l’exterior, sonen les notes de “La masereta” i moltes cançonetes més de Dani Miquel en el concert “Per molts anys!”.

diumenge qualsevol 10

     De tornada, encara em topete, de nou, amb un grup de manifestants que, separats de la resta, fan els seus propis parlaments.diumenge qualsevol 11

    Mira, al remat no ha sigut un diumenge qualsevol. Tampoc massa tranquil, sinó diferent. Ha estat molt mogut, acolorit i profitós. He gaudit del bon oratge, de la festa i la cultura.

   I per acabar d’arredonir aquest primer de maig, també Dia de la Mare, dinarot a l’Albufera. Mare meua!diumenge qualsevol 12

25 d’abril, tornem a la plaça!

25 ABRIL 1

25 d’abril, tornem a la plaça!

      Després de 16 anys sense xafar l’arena de la plaça de bous de València, dissabte vam recuperar aquest espai simbòlic per al nacionalisme valencià. I ho vam fer amb l’esperança i la il·lusió de continuar construint el País Valencià que volem, amb dignitat; de recuperar el temps perdut, de refer-nos com a poble i d’avançar a pas valent. 25 d’abril de 2016, hi tornem!

23 de abril 1

Capçalera de la manifestació

      Els actes en commemoració del 25 d’abril van començar passades les sis de la vesprada amb la tradicional manifestació que, enguany, tenia el lema “Fem País Valencià“. Muixerangues, tabals, dolçaines i molta gent s’aplegaren a la plaça de sant Agustí per participar en un acte reivindicatiu i lúdic, preludi del concert en Homenatge a València.

25 abril 2

25 de abril 5

      I a les vuit va començar l’espectacle tan esperat…

25 abril 5

      Mercè Teodoro (ACPV): “Emocionant tornar a la plaça després de 16 anys, sobretot, des del punt de vista de l’organització. 16 anys perduts que anem camí de recuperar i, per a la qual cosa, connectar el botó de la televisió és fonamental”.

      A peu d’escenari, una assistent entregada a la música i al seu país comenta que ja era hora de tornar a la plaça de bous, un lloc vetat i fins a hui d’ús exclusiu per a la tortura i per als mítings del PP.

      Eliseu Climent (expresident d’ACPV): “Vam ser derrotats, però mai vençuts!”.

25 abril 6

       Mentre uns ja són a l’arena, uns altres es preparen o hi van arribant.

25 abril

Moment d’arribada de Miquel Gil a la plaça

25 abril 7

Xiquets i xiquetes de les coraletes i muixerangues

Al Tall, descongelant el tio Canya, que ja no és a l’UCI, però encara necessita tractament.25 abril 8

El cant dels maulets va sonar dues vegades a l’escenari; una, a capella, cantat pel públic com a gran protagonista -conseqüència del ruixat caigut a l’inici del concert- i una altra, amb tota la potència de llum i so d’aquest grup històric.

25 abril 10

      Homenatges a Miquel Grau, Guillem Agulló o Muriel Casals se succeïren al llarg de la nit.

25 abril 11

      També vam tindre ocasió d’escoltar i gaudir de la veu de Francesc Anyó, Borja Penalba, Pau Alabajos,

25 abril 12

Andreu Valor, Miquel Gil i un llarg etcètera.

25 abril

Reaparegueren dalt l’escenari els Obrint Pas que, primer amb El país de l’olivera i, tot seguit, amb Som van fer tremolar les graderies d’una plaça de bous de gom a gom.

I, a la fi, l’aparició tan desitjada, el gran Lluís Llach dempeus a l’escenari, amb Feliu Ventura, Que no s’apague la llum, Abril del 74, i amb acompanyament coral, Que tinguem sortposà de peus tot el públic assistent a l’acte.

25 abril 14

Emocionant… Pell de gallina!

25 abril 13

La festa continuà fins la matinada amb l’actuació de grups com Aspencat, Sva-ters, La gossa sorda i molts més.

Una nit històrica per a un País Valencià en què, amb paraules de Núria Cadenes, “la foscor s’ha acabat”. Com cantava Jaume Sisa, “qualsevol nit pot sortir el sol“.

23-ABRIL-AC-21

Fotos: Carlos Laullón

Enllaços a La veu del País Valencià i Vilaweb.