Josep Lluís Notari, artesà de la cançó

notari 1

Josep Lluís Notari, artesà de la cançó

Josep Lluís Notari, cantautor valencià, natural de la Vilavella. La seua música és, alhora, denúncia i reivindicació, com també, una mirada compromesa des del nord del País Valencià que defuig la idea de visió perifèrica. El seu primer treball, publicat el 2014, “D’Espadà i altres versos”, el dedica a la terra on va nàixer. Ara acaba d’estrenar el seu segon disc, “L’Arcàdia de Syntagma”. Parlem d’un locus amoenus amb nom propi, d’un músic incipient, creador d’una poesia amb missatge d’utopia, un veritable artesà de la cançó.

   Dis-me, Josep Lluís, el teu nom complet, la data i el lloc de naixement.

     El meu nom és Josep Lluís Notari Lozano i vaig nàixer el 6 de juliol de 1981 a la Vilavella. Actualment, residisc a la Vall d’Uixó i treballe en un institut de la comarca de l’Alt Palància.

notari 2

     Com i per què un mestre fa el salt a l’escenari?

    Doncs la resposta és que abans de ser professor ja era cantautor, des de l’institut, on tenia un grup, ja m’agradava quedar-me sol a l’escenari i interpretar cançons que pensava que ens servien a la nostra realitat amb 15-16 anys: “1-2-3-4” de Javier Álvarez, “Papá cuéntame otra vez” d’Ismael Serrano, Lluís Llach o Tontxu. A la universitat ja vaig provar a fer un concert amb un grapat de cançons pròpies a la sala “El duende” de Borriana i, al sentir-me molt còmode i amb ganes, vaig descobrir que tenia un humil artesà de la cançó per polir i per expressar allò que volia de la forma amb què més a gust em sentia. A vegades, faig classe i em sent més cantautor que docent i, a l’inrevés, més d’una vegada als escenaris. Són dues cares que tenen molt a veure per a mi.

   Tot i que sembla que els temps comencen a canviar, vivim moments poc favorables a tot allò que envolta la llengua, la cultura i, sobretot, la música en la nostra llengua. Quin tipus d’entrebancs t’has trobat a l’hora de popularitzar les teues cançons? Parla’ns de la teua experiència personal.

      Per a donar a conéixer les meues cançons l’eina tecnològica d’internet m’ha proporcionat un salt enorme. Res té a veure la música d’autor en valencià des de l’aterratge de les xarxes socials. La visibilitat, la facilitat de circulació de música, audiovisuals i idees amb un abast econòmicament realitzable ha sigut una revolució per a mi. Quan anava a l’institut o a la universitat el camí per arribar a la gent era tota una altra història, era un embut on ja sabies que tu no hi tenies lloc. Ara l’embut existeix, però no controla tota la mar de música que ix dels soterranis de la societat. Personalment, l’ajuda amb el management de Salva Alfonso Martínez ha sigut un cop de mà constant per a popularitzar la meua música, tot i que popularitzar alguna cosa crec que dóna per a un altre debat.


Aín 4

Foto idíl·lica de la Serra d'Espadà (Carlos Laullón)

 En el teu primer disc, “D’Espadà i altres versos”, cantes a la teua terra, la Serra d’Espadà. Com naix aquest treball?

    Naix amb la proposta de produccions Metrònom en una semifinal d’un concurs de música en valencià a Onda. El coordinador del festival, d’aquell moment, de l’Aplec de la Plana, Xavi Ochando, em va presentar Luís Óscar Garcia que estava promocionant músics en valencià a les comarques de Castelló. Vaig gravar un parell de temes amb Hèctor Tirado (productor artístic dels meus dos CD) i els tres vàrem pensar que podíem ajuntar set cançons que parlaven de temes molt diversos, però fets amb una visió diferent del que existia al món de la música en valencià. Una visió més costumista però, a la vegada, compromesa des del nord del País Valencià i amb una mirada cultural de País que defugia de la seua visió perifèrica.


concert 8

Josep Lluís Notari amb Héctor Tirado

 En “Itinerants” (tema del teu primer disc) col·labora amb tu Pau Alabajos. Has col·laborat amb més músics del panorama musical valencià actual?

     Doncs sí, vaig actuar amb Pep Gimeno, “el Botifarra” en un concert a les antenes de Santa Àgueda per a reivindicar la reobertura dels repetidors de TV3 a les comarques de Castelló o, sense anar més lluny, en aquest segon CD col·labora Andreu Valor en el single “La neu ni et frega”.

   Per què “L’Arcàdia de Syntagma”? Què ens vols transmetre amb aquestes paraules tan poètiques i idíl·liques?

   Per una banda, Arcàdia ens remunta a tenir present la idea de passat recent en aquests anys de crisi econòmica, política, social o “sentimental”. Crisi que jo vaig experimentar a Grècia en una estada de convivència que tingué lloc entre el 1r i el 2n rescat al país hel·lè. Veure, alhora, que un moviment internacional de joves, amb noves tecnologies, repensant-ho tot en una assemblea planetària en línia ressonava a Grècia com una “Boulé digital”. D’aquesta idea, el nom de Syntagma com a plaça que uneix l’arcàdia amb la indignació mundial en un diàleg revolucionari.

    Acabes de publicar el videoclip de “La neu ni et frega”, una cançó del teu últim disc que combina la poètica -el títol ho és molt- i l’actualitat (manifestacions, protestes ciutadanes, el 15M, etc.). Conta’ns més coses del tema, com també les teues impressions sobre la seua gravació.

    En aquesta cançó em vaig deixar dur musicalment per un tema que volia que fos guitarrer però, al mateix temps reflexiu, acords clàssics amb altres més característics dels sons elèctrics. Després volia reflectir en una dona l’epopeia quotidiana que jo recordava que fou el 15M. Jo el vaig viure a Tarragona, on hi havia molta gent que anava a treballar amb el “recelet” d’anar a la plaça a dir el que volia i amb una mirada radiant, amb la força de creure que estàs assistint a la història sense importar certament quina és la fi del camí. Una mirada positiva enmig de genocidis en forma de deute, ressorgiments del marxisme sense ortodòxies i d’altres moviments civils que passaren de ser “banlieu” a centre, ariet social. Volia fugir també d’una cançó purament d’història per a fer-ne una de dinàmica amb una lectura més lliure, sense tants filtres.

la neu ni et frega 7Fotograma de "La neu ni et frega" (Fotografies de Rafa Marco)

   Ací actua el teu germà, ho fa molt sovint?

  El meu germà, Hèctor Notari, és un dels músics que a vegades m’acompanya en els concerts amb guitarres o amb el clarinet. Per raons de la seua feina, ara no pot estar al peu del canó en tots els concerts. També és un dels protagonistes del videoclip “La neu ni et frega”; ja que Carlos Laullón i jo cercàvem un perfil determinat per al clip i… El teníem davant del nas! Ha, ha!

notari 3

Josep Lluís Notari amb Héctor Notari, el seu germà

     Finalment, Josep Lluís, com són els teus ulls de mirar?

     Els meus ulls de mirar són analítics, incisius, cerquen detalls, obvien allò senzill; recerquen l’esquena lunar de les situacions. Retenen l’artesania del món, interpreten l’avui des de l’ahir, indaguen una arcàdia romàntica per a descobrir mons nous dintre de la rutina.


      Per a més informació, punxeu en els enllaços següents:

Videoclip La neu ni et frega

la neu ni et frega 1

La neu ni et frega

“La neu ni et frega” es el título del tema del último disco de Josep Lluís Notari, “L’Arcàdia de Syntagma”, del cual se ha realizado el videoclip de promoción.

La dirección y producción del videoclip ha sido llevada a cabo por Los ojos de mirar, así que os invitamos a disfrutar ya de él.

LA NEU NI ET FREGA from Josep Lluís Notari Lozano on Vimeo.

Aquí os presentamos algunos fotogramas del videoclip:

la neu ni et frega 2

la neu ni et frega 3

La guapa y jovencísima Raquel Royo ha sido la protagonista de esta historia.

la neu ni et frega 4

Héctor Notari ha encarnado a otro de los personajes del videoclip. Héctor es el hermano de Josep Lluís y compañero de escena suyo en multitud de ocasiones. El personaje le venía como anillo al dedo.

la neu ni et frega 5

El cantautor Andreu Valor ha colaborado en la realización del videoclip “La neu ni et frega”. Una aportación de altísima calidad.

la neu ni et frega 7

Las fotos que aparecen en el videoclip han sido cedidas por el gran fotógrafo Rafa Marco.


Aparte de la grabación del videoclip, también realizamos la grabación de una conversación entre los dos cantautores, en la que nos desvelan algunas de las claves de este trabajo, sus impresiones y alguna curiosidad sobre la amistad que les une hace ya algún tiempo. Aquí lo podéis ver:

Conversa durant la gravació de “LA NEU NI ET FREGA”” from Josep Lluís Notari Lozano on Vimeo.


Os presentamos también algunos momentos de la grabación desde fuera, el making off:

IMG_5586

Cristina Correa, nuestra querida foquista, hace la claqueta de uno de los planos.

LA-NEU-24

Un momento de la grabación el el Lindy Hop Valencia.

la neu ni et fraga 8

Nuestro flamante director de Fotografía, Rafa Coronas, en plena acción.

la neu ni et frega 10

Aunque no estamos todos, somos parte del equipo que ha llevado a cabo esta producción.

Le deseamos a Josep Lluís Notari el mayor de los éxitos con este nuevo disco y esperamos que el videoclip “La neu ni et frega” le sirva para alcanzarlo todavía más rápido.

Esperamos que os haya gustado y lo disfrutéis.